Què és el TDAH?

Les associacions de pares de nens amb TDA-H el defineixen com un trastorn neurobiològic, amb una base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d'alguns neurotransmissors del cervell.

Actualment se sap que afecta a més d'un 5% de la població infantil i juvenil i alguns dels seus símptomes s'han d'haver manifestat abans dels 7 anys per tal de complir els criteris diagnòstics.

Hi ha diversos símptomes que fan que es tracti d'un grup molt heterogeni, però no tots es manifesten en tots els afectats:

- Hiperactivitat: augment de l'activitat motora i/o local. Els costa molt estar quiets i fer una mateixa activitat durant un temps raonable, es mouen excessivament sense una finalitat concreta, xerren molt i fan soroll.

- Impulsivitat: inclinació a actuar sense pensar, interrompre converses o jocs, no saber esperar torn i tenir dificultat per seguir les normes. Pot constituir-se com la característica més greu del quadre clínic, sobretot si persisteix durant molt temps.

- Manca d'atenció: tendència a la distracció fàcil, falta de concentració, dificultat per mantenir l'atenció durant uns minuts seguits, incapacitat per planificar-se i tendència a comportar-se de manera dispersa i desorganitzada.

L'identificarem com un trastorn quan algun d'aquests símptomes o els comportaments que se'n derivin, es donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents d'igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, a l'escola o en el seu entorn general.