Primers passos per detectar-lo

En l'edat preescolar, un nen hiperactiu es mostra bàsicament mogut i imprudent, puja pels mobles, corre sense parar, toca i juga amb objectes, sembla no sentir cap ordre i no obeeix, s'embruta al jugar i sembla que no li importi, canvia de joc constantment, no s'entretén molta estona amb cap activitat, es mostra absorvent i requereix molta supervisió.

En l'etapa escolar, en aquests nens en destaca la dificultat que tenen per adquirir hàbits, tant d'autocura com acadèmics. Les seves tasques escolars poden ser brutes i deixades. S'aixeca de la cadira constantment, es balanceja, fa sorollets amb la boca o cantusseja, contesta de manera precipitada, fins i tot abans que s'acabi de formular la pregunta. Persisteixen els problemes d'obediència, sovint pares i mestres opinen que es porta malament, es resisteix a fer els deures. A classe es distreu amb qualsevol cosa, fins i tot, amb els seus propis pensaments, veient-se interrompuda la feina que està fent. Fa comentaris inapropiats que generen conflictes. Sovint perd o oblida objectes necessaris. Pot tenir problemes de relació amb els companys, fàcilment mostra ràbia pegant o insultant.

En l'adolescent o jove probablement ja no es perceben aquesta excessiva activitat motora. És capaç de mantenir-se assegut encara que li és difícil seguir les classes, li resulten interminables. Pot jugar amb petits objectes i moure constantment mans i peus. Es mantenen les dificultats d'atenció, així com la impulsivitat. Pot ser que parli en excés. Té dificultats a l'hora d'organitzar-se i davant del control del temps.

Hi ha diferències en quan a nens i nenes. Els nens presenten més trets de hiperactivitat-impulsivitat mentre que les nenes manifesten més problemes de rendiment acadèmic, simptomatologia ansiosa i no acostumen a generar conflictes. Així, es fa més difícils detectar-ho.

Com ja hem comentat, aquests símptomes poden presentar-se conjuntament o bé predominar només un d'ells, el TDAH no sempre cursa amb hiperactivitat. A més degut a la seva naturalesa, sovint es manifesta amb altres dificultats:

. TDAH i dificultats d'aprenentatge
. TDAH i problemes perceptivo-motors
. TDAH i trastorns de l'estat d'ànim
. TDAH i trastorn negativista desafiant
. TDAH i conductes agressives

El concepte des d'una vessant científica

Seguint amb el concepte de TDAH us presento un vídeo que fa un repàs al concepte històric de TDA-H, el qual ha patit variacions al llarg de les dècades, fins a arribar a la definició actual. També s'explica de manera senzilla i clara, la psicofarmacologia associada amb aquesta patologia, i els beneficis que aquesta té com a ajudant de les psicoteràpies, així com els criteris diagnòstics segons el DSM-IV i la APA.

Què és el TDAH?

Les associacions de pares de nens amb TDA-H el defineixen com un trastorn neurobiològic, amb una base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d'alguns neurotransmissors del cervell.

Actualment se sap que afecta a més d'un 5% de la població infantil i juvenil i alguns dels seus símptomes s'han d'haver manifestat abans dels 7 anys per tal de complir els criteris diagnòstics.

Hi ha diversos símptomes que fan que es tracti d'un grup molt heterogeni, però no tots es manifesten en tots els afectats:

- Hiperactivitat: augment de l'activitat motora i/o local. Els costa molt estar quiets i fer una mateixa activitat durant un temps raonable, es mouen excessivament sense una finalitat concreta, xerren molt i fan soroll.

- Impulsivitat: inclinació a actuar sense pensar, interrompre converses o jocs, no saber esperar torn i tenir dificultat per seguir les normes. Pot constituir-se com la característica més greu del quadre clínic, sobretot si persisteix durant molt temps.

- Manca d'atenció: tendència a la distracció fàcil, falta de concentració, dificultat per mantenir l'atenció durant uns minuts seguits, incapacitat per planificar-se i tendència a comportar-se de manera dispersa i desorganitzada.

L'identificarem com un trastorn quan algun d'aquests símptomes o els comportaments que se'n derivin, es donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents d'igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, a l'escola o en el seu entorn general.