Diagnòstic TDA-H segons DSM-IV

Per a diagnosticar el TDAH, els següents símptomes s’han de donar en dos o més ambients (per exemple a casa i a l’escola), han d’haver estat presents abans dels set anys d’edat, interferir de forma significativa en la vida de la persona i no es deuen a altres trastorns que podrien tenir una simptomatologia similar.

CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-IV (1994)

Dèficit de l’atenció (6 símptomes o mes)

- No dedica prou atenció als detalls o comet errors per descuit en tasques escolars o altres activitats.

- Li costa mantenir l’atenció en tasques o activitats.

- Sembla no escoltar quan se li parla directament.

- No segueix instruccions ni finalitza les tasques escolars o obligacions ( no és degut a comportament negativista o a incapacitat per a comprendre instruccions).

- Té dificultats per a organitzar tasques i activitats.

- Evita o li disgusta dedicar-se a tasques que necessiten un esforç mental sostingut.

- Perd objectes necessaris per a tasques o activitats.

- Es distreu fàcilment per estímuls irrellevants.

- És descuidat en les activitats diàries.

Hiperactivitat / Impulsivitat (6 símptomes o mes)

HIPERACTIVITAT

- Mou les mans o els peus de manera excessiva, o es remou al seu seient.

- Abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en els que no és apropiat fer-ho.

- Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.

- Acostuma a actuar com si tingués un motor.

- Parla excessivament.

- Corre o salta excessivament en situacions en que no és adequat fer-ho.

IMPULSIVITAT

- Respon preguntes d’un manera molt precipitada abans d’haver rebut la pregunta completa.

- Té dificultats per guardar un torn.

- Interromp o intervé en les activitats d’altres.

Per a fer el diagnòstic diferencial, cal diferenciar el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant o inadecuació del centre i subjectes amb altres trastorns de comportament com el Negativisme Desafiant, trastorns d’ansietat, trastorns afectius, síndrome de gilles de la tourette, o bé cal tenir en compte el consum de fàrmacs o possibles problemes físics.Tots els autors coincideixen en dir que un diagnòstic a temps serà un factor de bona evolució, així com un tractament multimodal.

TIPUS
Donats aquests símptomes es diferencien tres subtipus de Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat:

· predomini del dèficit d’atenció: el que hi predomina la dificultat d’atenció.

· predomini hiperactiu-impulsiu: el que hi predomina la dificultat en l’auto-control.

· tipus combinat: Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat.

Uns dels aspectes més rellevants a tenir en compte quan parlem de TDAH són els problemes associats que deriven de la mateixa simptomatologia, com problemes de rendiment escolar, baixa motivació, dificultats en les relacions socials, en la vida familiar, problemes emocionals, dificultats de comportament i problemes d’autoestima.Però cal remarcar que el trastorn té una vessant positiva, com ara que solen ser nens amb una alta creativitat, gran sinceritat, bona intenció, manca de malícia, sensibilitat, elevada capacitat per convèncer i seduir, capacitat per a realitzar varies tasques alhora, intuïció, pensament ràpid, etc.

Primers passos per detectar-lo

En l'edat preescolar, un nen hiperactiu es mostra bàsicament mogut i imprudent, puja pels mobles, corre sense parar, toca i juga amb objectes, sembla no sentir cap ordre i no obeeix, s'embruta al jugar i sembla que no li importi, canvia de joc constantment, no s'entretén molta estona amb cap activitat, es mostra absorvent i requereix molta supervisió.

En l'etapa escolar, en aquests nens en destaca la dificultat que tenen per adquirir hàbits, tant d'autocura com acadèmics. Les seves tasques escolars poden ser brutes i deixades. S'aixeca de la cadira constantment, es balanceja, fa sorollets amb la boca o cantusseja, contesta de manera precipitada, fins i tot abans que s'acabi de formular la pregunta. Persisteixen els problemes d'obediència, sovint pares i mestres opinen que es porta malament, es resisteix a fer els deures. A classe es distreu amb qualsevol cosa, fins i tot, amb els seus propis pensaments, veient-se interrompuda la feina que està fent. Fa comentaris inapropiats que generen conflictes. Sovint perd o oblida objectes necessaris. Pot tenir problemes de relació amb els companys, fàcilment mostra ràbia pegant o insultant.

En l'adolescent o jove probablement ja no es perceben aquesta excessiva activitat motora. És capaç de mantenir-se assegut encara que li és difícil seguir les classes, li resulten interminables. Pot jugar amb petits objectes i moure constantment mans i peus. Es mantenen les dificultats d'atenció, així com la impulsivitat. Pot ser que parli en excés. Té dificultats a l'hora d'organitzar-se i davant del control del temps.

Hi ha diferències en quan a nens i nenes. Els nens presenten més trets de hiperactivitat-impulsivitat mentre que les nenes manifesten més problemes de rendiment acadèmic, simptomatologia ansiosa i no acostumen a generar conflictes. Així, es fa més difícils detectar-ho.

Com ja hem comentat, aquests símptomes poden presentar-se conjuntament o bé predominar només un d'ells, el TDAH no sempre cursa amb hiperactivitat. A més degut a la seva naturalesa, sovint es manifesta amb altres dificultats:

. TDAH i dificultats d'aprenentatge
. TDAH i problemes perceptivo-motors
. TDAH i trastorns de l'estat d'ànim
. TDAH i trastorn negativista desafiant
. TDAH i conductes agressives

El concepte des d'una vessant científica

Seguint amb el concepte de TDAH us presento un vídeo que fa un repàs al concepte històric de TDA-H, el qual ha patit variacions al llarg de les dècades, fins a arribar a la definició actual. També s'explica de manera senzilla i clara, la psicofarmacologia associada amb aquesta patologia, i els beneficis que aquesta té com a ajudant de les psicoteràpies, així com els criteris diagnòstics segons el DSM-IV i la APA.

Què és el TDAH?

Les associacions de pares de nens amb TDA-H el defineixen com un trastorn neurobiològic, amb una base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d'alguns neurotransmissors del cervell.

Actualment se sap que afecta a més d'un 5% de la població infantil i juvenil i alguns dels seus símptomes s'han d'haver manifestat abans dels 7 anys per tal de complir els criteris diagnòstics.

Hi ha diversos símptomes que fan que es tracti d'un grup molt heterogeni, però no tots es manifesten en tots els afectats:

- Hiperactivitat: augment de l'activitat motora i/o local. Els costa molt estar quiets i fer una mateixa activitat durant un temps raonable, es mouen excessivament sense una finalitat concreta, xerren molt i fan soroll.

- Impulsivitat: inclinació a actuar sense pensar, interrompre converses o jocs, no saber esperar torn i tenir dificultat per seguir les normes. Pot constituir-se com la característica més greu del quadre clínic, sobretot si persisteix durant molt temps.

- Manca d'atenció: tendència a la distracció fàcil, falta de concentració, dificultat per mantenir l'atenció durant uns minuts seguits, incapacitat per planificar-se i tendència a comportar-se de manera dispersa i desorganitzada.

L'identificarem com un trastorn quan algun d'aquests símptomes o els comportaments que se'n derivin, es donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents d'igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, a l'escola o en el seu entorn general.